Paisatges naturals i paisatges viscuts. Científics i camperos al sud andalús

Abstract

Tras una reflexión sintética sobre los conceptos de espacio, territorio y paisaje, se aborda la importancia de la relación de poder entre el saber científico-técnico y el saber local a la hora de definir las narrativas paisajísticas. Se evidencia cómo las normativas ambientales en el Parque Natural Los Alcornocales (Andalucía) protegen determinados recursos paisajísticos opacando las representaciones y percepciones de los colectivos agrarios locales. Por último, se realiza un recorrido por algunos hitos, percepciones y valoraciones de estos colectivos locales apuntando otras formas de entender el paisaje vivido, discutiendo con ello, la gestión llevada a cabo en las últimas décadas en el alcornocal más meridional de la península Ibérica.Després d’una reflexió sintètica sobre els conceptes d’espai, territori i paisatge, s’aborda la importància de la relació de poder entre el saber cientificotècnic i el saber local a l’hora de definir les narratives paisatgístiques. S’evidencia que les normatives ambientals al Parc Natural Los Alcornocales (Andalusia) protegeixen determinats recursos paisatgístics mitjançant l’enfosquiment de les representacions i les percepcions dels col·lectius agraris locals. Finalment, es fa un recorregut per algunes fites, percepcions i valoracions d’aquests col·lectius locals i s’apunten altres maneres d’entendre el paisatge viscut, i d’aquesta manera es discuteix la gestió duta a terme en les darreres dècades a la sureda més meridional de la península Ibèrica.